Va donar-me el domicili: Carrer de Muntaner 316.


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Va donar-me el domicili: Carrer de Muntaner 316. Va pregar-me d'estar alerta i que sobretot no el comprometés. Cruells sabia i sap com sóc d'impulsiu i a vegades mancat de reflexió. Però, Janés era Janés. Calia que el veiés.
A peu des de Torrijos, trencant carrers, vaig arribar-me al carrer de Muntaner 316, cap allà a les quatre de la tarda. Pel camí, anava repassant el meu passat amistós amb Josep Janés i Olivé i cada vegada mes m'anava convencent que no podia rebre'm altrament de com sempre ens havíem tractat: fraternalment.
Vaig trucar a la porta del pis on tenia instal·lada llavors la incipient editorial que anava imposant-se. M'obrí la porta l'amic Palazon (e.p.d.). Des de la seva alçada, mig corbat, obrí uns ulls com unes taronges. I, astorat, va exclamar:
—Rius? El Joan? Vaig a avisar el Josep! I ara, quan ho escric, se'm neguen els ulls de llàgrimes. No puc resistir l'emoció de la gran abraçada de Janés i encara em sembla tenir-lo recolzat sobre meu i dient-me convulsivament:
—Però, Joan, d'on surts? M'havien dit que t'havien afusellat! Que content que estic de poder-te veure! Però, vigila...!
Jo n'estava ben convençut que aquell gran cor que era Josep Janés i Olivé, aquell incommensurable amic dels seus amics, s'alegraria de veure'm. I no vaig quedar defraudat.
Va deixar-ho tot. Llavors l'editorial era al mateix pis on vivien amb l'Ester, la seva esposa. Féu portar cafè i conyac i amb ells i l'amic Palazon i altres col·laboradors seus que se li havien integrat com en els seus bons temps, passàrem una de les tardes més belles de la meva vida.