La platja ultratjada (Fragment III)


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

 

La platja ultratjada (Fragment III)

 

Aleshores, cada viatge era encara per a mi misteriós i nou. En creuar la via del tren de França, ja a l'altra banda de la garita del guardaagulles, m'arribava el panteix de les onades barrejat amb el preciós picaroleig del Menut, el piano de maneta de l'encanyissat o un acordió i, just ran del més enllà de la barraca i les casetes de fusta, el blau espectacle del mar i del cel a l'altra banda. Baixàvem. Gent entallada entre espessos efluvis d'oli de morca i d'arengada. I a tocar de seguida l'aigua, l'aigua, amb els serrells d'escuma i la ressaca que els desfeia i refeia. Jo mirava enlluernat, fixament, concentrant-me... No, no hi havia sirenes, si més no en el meu barri. Berenàvem ran del batent de les onades; m'inventava laberints de sorra, escoltava la veu fonda dels cargols de mar, seguia el vol de les gavines; a vegades, i com si la ratlla tan ben traçada de l'horitzó fos una maroma, passava mandrosament però inexorablement un vaixell... L'Erasme no es treia mai la caliquenya de la boca: també, com si ho fes des del fons d'una petxina, em parlava amb la seva veu rogallosa, llunyana. El vaixell ja havia desaparegut feia estona. El sol es colgava, queia con extenuat, congestionat, per la vessant de Sant Pere Màrtir. Montjuïc, enllà del Bogatell, sempre esquerp i com mal ajagut. Cuitava a fer-se fosc. S'encongia el mar, es destenyia. Camí de Badalona, s'anava encenent un regueró de punts suspensius com si el dia no hagués sabut acabar la seva última frase. Anem, Erasme?

Li ho demanava inquiet, embasardit i tremendament fatigat de no sabia què. De retorn m'adormia gronxat pels trontolls de la tartana. En arribar a casa l'avi, vacil·lant, ensonyat, sovint em creia que baixava d'una barca...