Presidint la Plaça de Sant Joan...


Comarca:Alt Penedès

La plaça central de Vilafranca del Penedès, en què es troben alguns dels llocs civils i religiosos més importants del municipi, està dividida des del punt de vista administratiu en dues parts: la plaça de Sant Joan i la plaça de la Vila, les quals estan separades pel carrer de la Font. Tot i això, aquest espai central de Vilafranca del Penedès s'ha d'entendre com un tot unitari en què, durant segles, han tingut lloc els esdeveniments cabdals de la vida social de la població. El següent poema, escrit per Antoni Massanell (Vilafranca del Penedès, 1924—1993), descriu una de les activitats més típiques de la festa major de la ciutat: les matinades, que consisteix en una rua, duta a terme normalment pel jovent, que recorre a primera hora del matí el centre de la vila fent música i soroll amb l'objectiu de despertar el veïnat. Les matinades tenen, des d'aquest punt de vista, un importat sentit simbòlic: es tracta d'una crida a la vida i a la festa, a no desaprofitar el temps dormint i sortir, des del primer moment del matí, a viure les celebracions: en definitiva, és una mena de carpe diem sorgit de l'àmbit popular. Tot i que Josep Vallverdú i Joan Teixidor (Olot, 1913—Barcelona, 1992) situen l'Ajuntament a la plaça de Sant Joan, des del punt de vista administratiu l'edifici està situat a la plaça de la Vila, concretament a la façana oriental. Originàriament, l'Ajuntament fou un palau gòtic que el municipi va adquirir el 1559 per fer les funcions de casa de la vila. A la façana la

testing image

Presidint la Plaça de Sant Joan, teniu ací l'edifici de l'Ajuntament de Vilafranca, ja dins el clos antic de la ciutat.

Què ens suggereix l'edifici? Força coses, en primer terme que això ha d'ésser, primer que tot, una construcció destinada a usos oficials: podria ésser també un centre d'alta recreació, com per exemple un casino -s'entén, un casino de senyors-, i no podem negar que fa patxoca. L'estil no és ben definit, en diríem un estil ostentós passat per un empatx burgès i una innegable adscripció al neo-renaixement que tants edificis municipals ha aconseguit d'aixecar a les nostres latituds.

Aixecar? Anem més a poc a poc, si us plau. Entreu a l'edifici un cop l'home de la panera us hagi deixat el pas lliure, i el primer que albirareu és un pati gòtic. Sí, un pati gòtic: el Penedès té bastant de gòtic, és una vila molt acostada a les proteccions reials de la nostra edat d'or històrica. Malgrat que els vilafranquins donen una importància relativa a l'edifici, i potser no fos un gran palau quan la municipalitat va adquirir-lo al final del segle XVI, valia la pena, tal vegada, que n'haguessin conservat la traça gòtica. Ara és gòtic només de per dins, perquè, a part les reformes fetes a la primeria del segle XVII, encara el 1912 hom va tapar l'antiga façana amb l'actual. Tot plegat, aquesta façana fa un cert efecte de carregament i de dissimetria, i que ens perdoni el responsable, senyor Campllonch, ben acreditat per altres obres.

Al carrer estret lateral, visible a la fotografia, la façana de la casa de la vila conserva trets gòtics -no fou reformada- ben definits, i alguna gàrgola i tot que us espia des de la ratlla de llum i d'ombra, paret amunt.

La preferim, ho confessem, a la façana principal actual, que, per decisió d'un entusiasta ajuntament de la primeria de segle, i amb diners provinents d'arbitris extraordinaris, fou alçada, i a la qual acaben de donar aires de recarregament els fanals amb coronaments d'ous de granota.