El carrer, la nit amb els fanals encesos...


Obra:Icària, Icària… (p. 41-42)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

El carrer, la nit amb els fanals encesos, el regust de la pell perfumada de la Clàudia i, tot d'una, a quatre passes, com tants vespres, eixordador, l'exprés amb la vella fragància del carbó de pedra, ventejant el bigoti i l'ull boirós d'en Vinaixa, que encara aguanta la bandera, carregat d'anys, de melangies. A mà dreta, el mar, qui sap si, avui, enllunat; més enllà els desguassos de les clavegueres. El pare Cabet era de França, de Lyon o potser de Toulon, fill d'un boter. L'avinguda d'Icària la tens a un cop de pedra —la seva Icària—. Justament a l'avinguda d'Icària treballen els millors boters del món; però el pare Cabet no era home destinat a vinclar dogues i ajustar cèrcols, sinó a organitzar una societat sense policies, ni militars, ni governants, ni jutges: cada u per a tots; tots per cada u; tot per a la Igualtat i la Comunitat; ni propietat, ni moneda, ni salaris, ni impostos, ni compra, ni venda...