Al matí anem a Rusquelles...

Obra:El vel de maia (p. 75)

Municipi:Viladrau

Comarca:Osona

Totes les grans masies com can Rusquelles, situades prop del corrent d'aigua de la riera Major, si podien tenien el propi molí per moldre les collites de cereals diversos. Per sota la casa, agafant un camí que descendeix fins a la riera, hi trobarem l'antic molí, prop del saltant d'aigua i amb tota la maquinària, espatllada, a la vista. Guerau de Liost va dedicar tres sonets a cantar la vida que s'hi feia, el primer dels quals reproduïm a continuació. Una nota de dietari de Marià Manent ens en descriu la idíl·lica situació.

14 maig. Al matí anem a Rusquelles. L'hereu de Jaume Bofill i Mates cull tiges de muguet per a la Josefina, a l'ombra del boix grèvol, alt i lluent. Em poso al trau les campanetes blanques, i tot el matí m'acompanya la fina aroma. Hi ha un mar de ginesta d'or sota els castanyers, i la segona florida de l'arç blanqueja entre les fulles estilitzades. Després de reposar un moment a la Font de l'Oreneta -que coses han passat d'ençà que, ara fa un any, s'inaugurava!-, ens arribem al Molí de Rusquelles, abrigat de pollancres. Veiem el gorg, l'aigua blanca i brogidora entre les pedres grises, o tranquil·la, verda, clapejada d'ombres menudes, sota els verns i els avellaners. Entre els conreus, els iris o lliris de marge drecen la seda fina, miniada i lluent com una gran papallona.