Mira, Clàudia, les tres Gràcies...


Obra:Icària, Icària… (p. 177-178)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Mira, Clàudia, les tres Gràcies, el sortidor amb els lliris i les granotes, L'Aliança, el Forn del Cigne... anomena-ho, anomena-ho tot, tot, així la tindràs més a la vora... I el Cànem, emparat per la caserna de la guàrdia civil, el carrer dels Gitanos amb els grans panys de paret de l'adoberia amb la buguenvíl·lea; i si saps escoltar encara t'agafarà de sorpresa el renill del cavall i trobaràs a terra, les teves ombres torbadores... Sí, d'una manera o altra, tot això va unit a les nostres dues vides, fins la pistola que vaig aprendre de portar a la butxaca... Sabeu, monsieur, la Clàudia comparteix del tot les idees del seu germà: si ell es juga la vida, ella, que menys pot fer que ajudar-lo a... prou! prou!... De la placeta del general Prim al pas a nivell, si les comptes, no hi ha gaire més de sis passes... A l'altra banda, la garita d'en Vinaixa. Seus a la banqueta. Mira. Les vies resplendeixen tocades per la somorta claror dels fanals i s'esfumen enllà, dins la nit... Cada dia, a la mateixa hora, part de vespre, passa el tren de França com una rafegada, i la Clàudia amb la cara enganxada al vidre d'una finestreta...