Poema del molí (I)


Municipi:Viladrau
Comarca:Osona

Totes les grans masies com can Rusquelles, situades prop del corrent d'aigua de la riera Major, si podien tenien el propi molí per moldre les collites de cereals diversos. Per sota la casa, agafant un camí que descendeix fins a la riera, hi trobarem l'antic molí, prop del saltant d'aigua i amb tota la maquinària, espatllada, a la vista. Guerau de Liost va dedicar tres sonets a cantar la vida que s'hi feia, el primer dels quals reproduïm a continuació. Una nota de dietari de Marià Manent ens en descriu la idíl·lica situació.
testing image

Poema del molí (I)

Tot el molí trontolla de l'aigua del saltant
que fa rodar el ciclopi rodet de cor d'alzina.
Pel carcabà desbota amb ira femenina
i esquitxa les adustes llambordes del voltant.

Braceja, en esquitllar-se'n, l'oculta ferramenta
com un gegant tel·lúric. La fíloseta dansa.
Brunz el volant feixuc que, en estrebar, descansa
en l'arbre incommovible que el joc total regenta.

De la collada mola sotana salta foc.
El moliner, amb ulleres, de l'altra mola pica
els recs que s'embussaven, més obstinat que el roc.

Al marc de la finestra, un vidre fes repica.
1 per la lleixa salten, follets en la foscor,
sin plats, l'enciamera, la tassa i el porró.