En la mort d'En Prat de la Riba

En la mort d'En Prat de la Riba

No és somni; es ja per sempre a l'altra part del mur!

Anorreats, l'ull fixe en el portal obscur,

restem plorant el qui s'allunya.

Dins una llum serena d'església triomfant,

a l'altra banda, a rebre'l ix ja l'estol brillant

dels morts preclars de Catalunya.

Entre les ombres cares, estels del patri cel,

en llur esguard la calma del satisfet anhel,

ixen el Bisbe i el Poeta.

Ja es dins el mateix nimbe la faç del President,

la faç que tots amàvem, tranquil·la i somrient...

I en nostres mans l'obra mig feta!

Davant la noble vida sagrada a l'ideal,

tota bondat se torna respecte i dol mortal;

callà l'enveja desarmada.

Hi ha en l'aire una viudesa qui ens omple d'estupor.

I el nostre cor desborda d'un dolorós amor...

Oh Catalunya idolatrada!