En la mort d'En Prat de la Riba


En la mort d'En Prat de la Riba
No és somni; es ja per sempre a l'altra part del mur!
Anorreats, l'ull fixe en el portal obscur,
restem plorant el qui s'allunya.
Dins una llum serena d'església triomfant,
a l'altra banda, a rebre'l ix ja l'estol brillant
dels morts preclars de Catalunya.
Entre les ombres cares, estels del patri cel,
en llur esguard la calma del satisfet anhel,
ixen el Bisbe i el Poeta.
Ja es dins el mateix nimbe la faç del President,
la faç que tots amàvem, tranquil·la i somrient...
I en nostres mans l'obra mig feta!
Davant la noble vida sagrada a l'ideal,
tota bondat se torna respecte i dol mortal;
callà l'enveja desarmada.
Hi ha en l'aire una viudesa qui ens omple d'estupor.
I el nostre cor desborda d'un dolorós amor...
Oh Catalunya idolatrada!