Passem bona part del matí a Rusquelles...
Mas que durant generacions ha estat la casa familiar dels Bofill. Jaume Bofill i Mates, Guerau de Liost, el va convertir en el centre dels seus sojorns al Montseny. Tres breus poemes seus, molt visuals i colorístics, ens poden servir per entrar en contacte amb el món poètic singular de l'autor. Un text del seu cosí Jaume Bofill i Ferro (Barcelona, 1893 - 1968) en què descriu la vida quotidiana que hi duïa i de quina manera es vestia per sortir d'excursió pot ser indicat per recrear l'ambient que s'hi vivia. Hi acollia amics i així hi feren estades entre altres, Pompeu Fabra, el pare Miquel d'Esplugues i Josep Carner (Barcelona, 1884-Brusel·les, 1970). Aquest darrer evoca les vivències compartides amb els habitants del mas i, sobretot, el plaer de contemplar el Matagalls i el santuari de Sant Segimon de la galeria situada a migjorn de la casa. Un fragment de dietari de Marià Manent (Barcelona, 1898-1988) palesa fins a quin grau la memòria i mitificació del poeta es mantenia anys després de la seva mort. El mite , amb els anys, no féu sinó créixer tal i com mostren de Felip Graugés (L'Estany, 1889-Barcelona, 1973) i Josep Junyent (Vic, 1930-1993).
14 febrer. Passem bona part del matí a Rusquelles, avui esdevinguda una casa històrica, un indret de pelegrinatge literari com les cases de Keats o de Goethe. Arreu hi ha l'empremta de la personalitat poderosa de Jaume Bofill i Mates: la decoració de la casa, els mobles, els petits detalls reflecteixen la curiosa mescla d'aquell noble esperit, fet alhora d'austeritat i refinament, de franciscanisme i sibaritisme. Hem vist la seva cambra, el vestit de pana, la pallola que tantes vegades havia dut pels camins montsenyencs. Hem vist l'alegre galeria on treballava, amb els llibres, les cortinetes de quadres blaus, la banderola catalana en un vas, un gravat del XVIII (Costume espagnol), im petit canó de bronze que es feia disparar amb pólvora autèntica.
