testing image

Tom i Albert van molt junts. A mi, haig de confessar que això em molesta extraordinàriament. Vaig renyar Tom i li vaig dir que no m'agradava, i em va preguntar per què. Li vaig dir clarament que Albert i jo havíem sortit molt junts i va contestar-me que ja ho sabia i que precisament per això tenia més interès a ésser-hi amic. Diu que això és originalitat i, francament, a mi, en vista de la contesta, no se'm va ocórrer dir-li res més.

Demà hem d'anar amb el jutge a l'Alcaldia i ens casaran civilment. Diu que ara són molta moda els casaments civils, i a Tom li feia gràcia, però la mamà s'ha desesperat quan li ha sentit fer-ne l'elogi. El jutge és el forner, i Tom diu que serà divertit que el casi el forner i que perquè ho resulti més, col·locarà unes quantes barres de pa pel voltant. Només vindran els més íntims a la cerimònia. Les germanes de Tom, algun amic seu i els de casa. Al casament de l'ermita hi vindrà molta gent de la Colònia. El senyor rector està molt content i diu que farà molt bonic el casament a l'ermita. Pel que està més content el senyor rector és, però, perquè Tom ha donat dues mil pessetes pel fons de Beneficència. [...]

Tinc un gust molt intens de cocktail dolç als llavis... Fa molts dies, molts dies, més de dos mesos, que no havia escrit res al meu diari, i avui que volia fer-ho tampoc puc. No tinc temps. Ahir em vaig casar i Albert m'està esperant i no vull fer-lo esperar fins que faci més temps que siguem casats.