testing image

Elegia per Kubala

 

«Xuta Kubala. Gol! Gol! Gol!»

I reneix tot d'una —oh record infantil!—

un nom amb ressò de gespa i de sol,

de cursa i de vol,

d'encert, de sort, de triomf, d'estil.

 

«Xuta Kubala», i la tarda sembla nova,

acabada d'estrenar;

la pilota roda, vola, sura, troba

camins de gol amb alegria jove

i fa sentir el plaer de triomfar.

 

En blanc i negre, l'instant més decisiu:

el cop de cap, la rematada, el xut

—aquest home corre, marca, brilla, viu,

inventa joc, reparteix joc, és tenaç, es creatiu,

té fe en la victòria i no es dóna per vençut.

L'he vist volar —en les fotografies—,

driblar, esquivar, regatejar, xutar a mil porteries,

accelerar els cors i créixer en boca de la gent.

 

Això no pot morir: és mite, és monument,

és memòria viva, heretada o transmesa;

Kubala encara corre en una tarda encesa

d'un diumenge màgic fet glòria eternament.