testing image

4 d'abril de 1952

 

Avui, homenatge a en Miquel Llor, a la Casa del Libro. Jo havia de parlar, entre altres. Però ahir van venir en Saltor i en Miracle al despatx a dir-me que la meva intervenció no havia estat autoritzada. Sembla que la prohibició de parlar en públic no es refereix únicament a aquest cas, i que sóc, diríem, a la «llista negra». Així van les coses... Quina bestiesa! I quina vergonya! De tota manera, ens hem posat d'acord amb en Saltor, i ell ha llegit, intercalades en el seu parlament, esmentant de passada el meu nom, algunes pàgines del que jo pensava dir. He assistit a l'acte i he donat a en Llor, íntegre i mecanografiat, el discurset que havia pensat fer. En Llor m'ho ha agraït i n'ha estat molt content.

Avui fa dos anys que Déu es va endur la nostra filla petita. Hi ha tota una part de mi mateix en la qual el dolor subsisteix intacte. Però, en la vida de cada dia, he de fer com si no el tin­gués present... Filla meva, a reveure