testing image

Però es va renyar: el món se liesquerdava sota els peus, mentreell somiava castells en l'aire, fossinde detritus o de diners. Perquè la televisióhavia donat les enfonsades deRei Conqueridor, amb una fruïció iconfusió descordades; alhora que els diaris en portaven fotografies adojo. Els va apartar de davant seu, va acabar-se el cafè amb llet. Es trobavaespès, un punt deprimit, però voluntariós, havia dormit amb intermitències,assetjat per preguntes i temors, per premonicions incertes imorboses. Una de les estones que havia dormit, havia somiat o imaginatque es trobava en una mena d'espai ombrívol i definitiu, definitiu dequè?, dominat per una mirada, una por, que provenia de la decadència,o que anava de cap a ella...Llavors ell havia reaccionat, i intentat pensar en Simona; sense aconseguir-ho. I devers les set del matí havia demanat a Sibiuda que busquésFernando, però no l'havien trobat. La televisió, que ja havia connectatal dormitori, feia evident que el volcà del metro es trobava en una faseúnicament inicial, ja que s'ignorava si es produirien més sots. Sense quees poguessin precisar totes les desgràcies humanes registrades aleshores,malgrat que segur que hi havia dos obrers morts, un nen i unadona, a més de nombrosos ferits. No obstant, resultaven escassos cadàvers considerant la magnitud deles ensorrades. Però aquestes s'havien produït en potser dues horesde diferència, i essent precedides per aparatoses tremolors del sòl. Així,molta gent se n'havia pogut anar. Però davant la televisió tothom cridava,protestava, vagant tots atemorits i furiosos pels carrers de ReiConqueridor, per vestíbuls d'hotels barats on se'ls havia instal·lat. Nensdesolats i estirats de la mà, vells patètics arrossegant els peus, donesdecidides amb farcells, homes esquius... Amb dotzenes d'edificis de labarriada clivellats, i d'altres esbotzats. Ginés Jordi hi veia un terratrèmolcom els d'Àsia i Sud-amèrica.Encara que aquest no obeïa al xoc de les capes tectòniques ni a canvisde temperatura, sinó que l'havia provocat ell. Ell? No, els tècnics!Però a l'empara, i sens dubte amb la desaforada negligència, de Construccionesy Adecuaciones Hispano-Catalanas. Diversos enginyers efectuavenvagues i peremptòries declaracions a la pantalla, també hohavien fet Salvador Sagarra en nom de l'empresa i un parell de consellersdel Govern de la Generalitat, tot plegat un ampul·lós emocionalisme.Deduint a la lleugera què podia haver provocat la catàstrofe: dostúnels del metro travessaven una zona de fang argilenc molt dur, «llenguade vaca» en deien, però difícil de cohesionar un cop desfibrat. Així,pareixia que no havia suportat la pressió dels murs del túnel, que s'allargavenpel fangar.