Un altre sobresortint llibreter de la Rambla era el senyor Anselm Domènech


Obra:Barcelona era una festa (p. 120-122)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Un altre sobresortint llibreter de la Rambla era el senyor Anselm Domènech, el qual abans de veure'l a la botiga, el trobava sovint pel carrer, amb el seu aire abstret, les seves ulleres fines i la seva corbata de cinteta. El tenia per un escriptor, per un artista, fins al dia que els amics van identificar-me'l com l'amo d'una de les llibreries més antigues de la ciutat, la llibreria Verdaguer. Va passar setanta anys de la seva vida sempre dret, al costat de la prestatgeria. Només traïa l'amor als llibres amb una altra passió, la música. Fundador de l'Associació Wagneriana, puntal de l'Orfeó Català, el senyor Domènech era un gran melòman.

Indiferent als esborronadors canvis de la Ram­bla, la llibreria Verdaguer es conservava austera, gairebé ascètica, com en el temps d'Àlvar Verda­guer, fill del fundador de la casa, Joaquim Ver­daguer, i oncle del senyor Domènech. En el local, reduïdíssim, sobtava la presència de dues poltro­nes de boga.

—No són dues cadires qualssevol —em va con­tar un dia l'amo.

Tenien història. I quina història! La llibreria Verdaguer havia estat seu de tertúlies famoses, com evidencia aquest reguitzell de noms: Manuel Milà i Fontanals, el seu germà, Pau, Rubio i Ors, Víctor Balaguer, Pelai Briz, Vidal i Valenciano, Marià Aguiló, Balari i Jovany, Aulèstia, Almirall, el compositor Vilanova, Coroleu, Sampere i Miquel, Emili Vilanova, Rubio i Lluch, Guimerà, Domènech i Montaner, Aldavert, Ubach i Vinyeta, Pirozzini, Narcís Oller, Pin i Soler, mossèn Cinto, Teodor Llorente...

A la llibreria escassejaven els seients i els contertulians se'ls respectaven, especialment les pol­trones. D'ocupar-les algú indegudament, quan arribava llur habitual usufructuari, aquell s'aixecava a l'acte. El filòleg doctor Balari i Jovany, que era membre inamovible de totes les tertúlies que se succeïen durant el dia, ocupava la poltrona de la dreta de la porta. En morir, l'heretà el pastisser Agustí Masana, col·leccionista d'indumentària i legatari dels diners que van permetre fundar la prestigiosa Escola que porta el seu cognom.