La cocaïna va infectar el Bar del Centro primerament


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

La cocaïna va infectar el Bar del Centro primerament, i s'escampà després per tot el districte cinquè. Varen ensumar-ne una colla de parroquians assidus d'aquell establiment. L'Àngel Samblancat, en Plató Peig, el filòsof d'Igualada Francesc Susanna, en Lluís Elias, el crupier Picolin, i una bona part de les mosses que hi acudien. D'en Capdevila també van dir que s'hi dedicava. Nosaltres, que hi érem, no ho vàrem veure mai. Per tant, ens permetem de dubtar-ne. En canvi veiérem com, de vegades, s'exaltava, i exclamava, amb aquella veu gruixuda, desproporcionada amb la seva còrpora minsa, davant de tothom, i amb una gran sorpresa per part dels cocaïnòmans que es refugiaven en un racó fosc de l'establiment així que es decidien a untar-se les genives o els forats del nas amb aquelles pólvores blanques: «Jo em vull emborratxar de carn d'olla!» Això ens sembla que vol dir una cosa ben clara. Que ell estava per la «cocaïna» tradicional que engolien, i engoleixen encara avui, tots els migdies, els terrassans del país, que són la gent que toca més de peus a terra del món. Era tota una paradoxa que mentre aquella gent s'omplien el nas o les genives d'aquelles pólvores que, segons diuen, fan somiar truites de tota mena, ell s'untés la imaginació de plats d'escudella i de carn d'olla. Si això darrer era romanticisme «molt segle divuit» cal confessar que resultava bastant diferent de l'altre...

Bé, doncs. Què era, fet i fet, el Bar del Centro? Un bar de boigs que estava situat a la Rambla del Mig, al costat mateix de la Llibreria Francesa. Funcionà durant tota la guerra del 14. Fou el primer cabaret —és un dir— de Barcelona on es ballaren tangos i s'ensumà cocaïna. De vegades la «cocaïna» era àcid bòric, però també feia efecte. El bar, a peu pla, i el cabaret, al soterrani, que era humit i feia tuf de romàtic. Al sostre, uns parracs de guix, de coloraines, atapeïts de bombe­tes. Herba pels angles i un piano desafinat en un racó. Tot plegat, trist. En Fontdevila deia que figurava el quadre submarí d'Els fills del capità Grant executat per un aficionat. Ell fou qui va batejar-lo. Li posà «Au fond de la mer», que és la traducció literal del començament d'una cançó popular infantil que les nenes, fa anys, cantaven quan jugaven pels carrers, fent rodona tot ballant, i que deia així: «En el fondo del mar, materile, rile rile...»

I al bar, una colla de bohemis. En formaven part, a més d'en Fontdevila, que era el cap de colla del grup, l'Amichatis, en «Pal», germà petit del pintor Pasqual Monturiol, que signava els seus dibuixos amb aquell pseudònim, el qui signa, en Capdevila, Joan Tomás, Francesc Susanna, Plató Peig, el pintor Gausachs, J. Salvat-Papasseit, Emili Eroles, Lluís Elias i el seu germà Jaume.