testing image

 

Ara torno del sopar d'homenatge a Carles Soldevila a l'Hotel Orient. Hi havia tanta gent com hi cabia, tot i que hi havien afegit taules. En Cruzet em va demanar que hi anés i que par­lés. M'ha tocat —era el més jove dels designats— fer-ho en primer lloc. He prescindit tant com he pogut de l'obra d'es­criptor i he parlat, sobretot, del que va fer per la normalització de la llengua literària, en el sentit d'escriure en una llengua com més pròxima millor a la que parlem. I he acabat dient que, sense l'obra d'ell, potser jo no hauria pogut fer el brindis en els termes planers amb què l'he fet. En Sagarra, assegut al costat meu, ha deixat anar un «Molt bé!» enèrgic. Després han parlat en Tomás Garcés, la María Luz Morales —en castellà, és clar; bé en cal un que el parli!...— i en Sagarra, brillant com sempre. En Soldevila ha donat les gràcies amb una sòbria i agradable dignitat.[1]

 

[1] ,, II (1948-1958), Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004, p. .