Lo darrer plant d’en Claris (fragment)


Obra:Antologia poètica (p. 54)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Pàtria: tu deus lluitar; mes com lluitaren

les tribus d'Israel: si la victòria

Déu te l'aparta, almenys que les centúries

te vegen per l'amor empresonada;

i altra volta se senti allà en la glòria

d'en Ferran i d'en Jaume l'abraçada.

Tots los grillons no maten ni envileixen.

Què són marges al riu, si al mar camina!

Treballa: un jorn a ta mestressa els pobles

li diran «t'és germana», per a honrar-la;

pensa en Jesús que de la creu mesquina

va fer lloc esplendent a l'abraçar-la.

I els últims mots, escolta'm, Catalunya:

tu has estat i seràs: ni en mort ni en vida

vincla son tronc lo roure centenari.

Quan va a pondre's lo sol, sa llum incerta

amb l'últim raig deixa una gent dormida;

i el raig mateix a una altra gent desperta!