D'ençà de la seva inauguració fins als anys de la meva joventut


Obra:Memòries de Conrad Roure (p. 236 i 237)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

D'ençà de la seva inauguració fins als anys de la meva joventut, el teatre Principal era el teatre del bon to i en la vida frívola ciutadana figurava en el lloc de prestigi que avui ocupa el teatre Liceu que, aleshores, es trobava en l'albada de la seva fundació.

En el teatre Principal, nom que va prendre al ser reconstruït pel títol posat a la façana, hi actuaven les millors companyies de declamació, que alternaven amb d'altres de cantants italians, gènere al qual els barcelonins han mostrat gran afició en qualsevol època. El teatre Principal de Barcelona va gaudir de gran renom, no només a Espanya, sinó també a l'estranger.

Les seves companyies de vers o declamació eren dirigides pels més famosos actors espanyols d'aleshores, entre els quals recordo haver aplaudit, desfilant per aquell escenari, al cèlebre Valero i al no menys popular i molt estimat del nostre públic Julián Romea. [...]

En l'època que vaig començar la meva carrera s'iniciava l'esplendor del teatre Liceu alhora que començava a minvar la supremacia que havia exercit el teatre de Santa Creu. Entre els públics assidus d'un i altre coliseu es formaren dos bàndols, coneguts per "liceístas" i "cruzados", que s'havien imposat la missió dels uns acudir al teatre dels seus contrincants les nits d'estrena o debut, amb la finalitat d'escridassar l'obra artista que per primera vegada es presentava davant del públic barceloní. Les lluites que s'organitzaren entre "liceístas" i "cruzados" arribaren a tal grau d'enfrontament que, més d'una vegada, arribaren a les mans, no només a l'interior dels teatres, sinó fins i tot en el carrer, convertint el "Pla de les Comèdies" en un veritable camp de batalla artística, en el qual es repartien patacades en defensa de Romea o en contra de Massini.