Un cop a la Rambla li va ensenyar el nou frontó


Obra:Les seduccions de Júlia (p. 228-229)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Un cop a la Rambla li va ensenyar el nou frontó, construït per albergar els partits d'exhibició de pilota dels Jocs Olímpics, i la va fer entrar a l'Amaya, un altre restaurant amb història, que va obrir les seves portes poc després d'acabada la guerra civil, tota una aventura perquè eren anys d'escasseses. L'arquitecte va demanar una tapa de xistorra fregida i un parell de gots de txacolí, recordant-li que eren matèries primeres impossibles d'entrar a Manhattan. La Júlia va acceptar l'oferiment; en realitat, havia decidit deixar-se portar pel seu amfitrió. No era tant un exercici de submissió com l'excitació per aquest viatge guiat cap al desconegut. Xavier va saludar l'empresari Ignasi Torralba, propietari de l'Amaya, i li va presentar la Júlia, com a «novaiorquesa de Barcelona que m'agradaria convertir en barcelonina de Nova York». Torralba li va dir que el seu restaurant havia aconseguit que gent tan diferent com Salman Rushdie, Ernesto Sábato, Leonard Bernstein o Christopher Lee comencessin a enamorar-se de la ciutat. I sense preguntar-ho, els va fer dur a la barra unes morcillas de Bilbao i uns pebrots amb xoriço, invitació de la casa, que es van acabar amb gust.

Una altra vegada al carrer, en Xavier li va explicar que les prostitutes del barri solien sopar sovint en aquest lloc amb clients adinerats, amb algun xicot amb possibilitats o, fins i tot, amb els seus macarres després d'una visita de la Sisena Flota. Això passava abans que la prostitució hagués passat en mans dels camells i abans que una legió de dones vingudes de països llunyans hagués canviat la geografia d'aquest ofici remot. De sobte, la Júlia va sentir que li agafaven la mà, i en Xavier la va dur fins a un portal, on podien veure's dos forats de la mida d'una moneda en un graó petit situat en un dels portals veïns.

—¿Saps qui va fer aquests forats? —li va preguntar l'arquitecte.

—No ho sé. ¿Potser hauria de saber-ho?

—No, dona. Pensava que ho deduiries. Aquests forats són el resultat de les llargues esperes de les prostitutes, amb les seves sabates de taló.

A la Júlia no se li ocorregué cap altra cosa que posar el taló d'un dels peus en un dels forats diminuts:

—¿Creus que si em quedo una estona aquí dreta, em demanaran el preu? —li va preguntar sense vergonya, cosa que només era atribuïble als efectes del segon vas de vi blanc que s'havia pres en menys de vint minuts.

 

[1]  , Barcelona: Editorial Planeta, 2002, p. .