Matagalls (fragment)


Obra:Flors del Montseny (p. 15-16)
Municipi:Viladrau
Comarca:Osona

L'any 1849, Antoni Maria Claret, aleshores rector del poble de Viladrau, decidí davant del fet de veure aterrada una creu de terme de plantar-ne una de gran al cim del Matagalls com a símbol de la fe cristiana que volia per al país. De fet, la creu, documentada ja l'any 1614, va ser renovada el 1840 com a cloenda de la primera missió predicadora del pare Coll a Viladrau. Ens consta que la creu de fusta, posteriorment a l'acció del pare Claret, va ser renovada els anys 1894 (pel bisbe Morgades), 1909, 1914 (al ser destruïda per un llamp) i el 1942 que va ser construïda d'obra i de ferro i és la que ha perdurat fins avui. El 1950, amb motiu de la canonització del pare Claret s'implantà la nova tradició de l'Aplec del Matagalls, que durant anys ha unit l'amor per la natura, la fe i la pàtria. Cinquanta anys després de la primera plantació de la creu, Verdaguer n'evoca la importància en la campanya per a un predomini de la fe cristiana per sobre de les idees liberals que s'anaven estenent sobretot pels nuclis urbans i industrials de Catalunya. La seva posició queda palesa tant en un text en prosa que adreça al bisbe Morgades com en el poema titulat "La Creu del Montseny". També hi podem llegir un fragment del poema "Matagalls" escrit per Antoni Busquets i Punset (Sant Hilari Sacalm, 1876-Calders, 1934), gran admirador de Verdaguer i un dels poetes que amb més insistència ha cantat les belleses naturals i humanes del massís.

testing image

Matagalls (fragment)

Jo vaig pujar-hi de bon matí,
l'herbada tendra del llarg camí
brollava perles de la rosada;
quan les tocava festiu el sol
en l'avetosa el rossinyol
ses canticeles en començava.

Fent giragonses, i el mal content,
per la clotada fresós torrent
sentir-me feia sa cançó eterna;
mai de la vida podré oblidar
la matinada que vaig passar
trepant molsoses i altives penyes

a l'aspra cima de Matagalls
vaig arribar-me quan les dos valls
eren envoltades per la boirina;
el cor em saltava quan obirí
oberts els braços rebent-me a mi,
la creu sagrada que el lloc vigila.