Barcelona, ciutat soferta (fragment)


Obra:Antologia poètica (p. 43-45)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Barcelona, ciutat soferta (fragment)

 

Des que vaig obrir els ulls a la teva llum pia

en un pis de l'antic carrer de Barberà

t'he vista créixer tant i amb tanta gallardia,

que, si no ho hagués vist pas pas, dia a dia,

ara amb prou feines si et coneixeria

de la vellesa en el llindar.[...]

 

T'he vista créixer tant i et veig tan jove encara,

que ara que el jorn per mi comença a declinar

i els solcs van treballant la meva cara,

i ja no em sembla immens l'espai de l'endemà,

sento al fons del meu cor una dolor senzilla

per tot el que de tu en l'avenir perilla;

i meditant que un jorn me n'aniré de tu

per aquell fosc camí que a l'infinit ens duu

i dormiré prop teu dins la fúnebre illa

al davant de la mar i sota el cel clement

mentre tu vius i vius multiplicadament,

gairebé més que mare em sembles filla

i et guaito i et somric paternalment. [...]

 

I tanmateix la fe no mor dins de nosaltres

perquè és més fort l'amor que tot l'odi pervers

i malgrat l'urc dels uns i l'abandó dels altres,

sabem que venceràs tot fat advers.

 

Que estrenyin és en va, com dins unes tenalles,

tes ànsies de creixença i d'horitzons més grans:

com vas trencar el cinyell esquerp de les muralles,

trencaràs el cinyell dels nuclis suburbans.

 

I llavors aire i llum, terra i mar, pla i muntanya

s'oferiran a tu, dòcils al teu anhel;

i si del teu terrer arreles dins l'entranya,

pels somnis floriràs a la claror del cel.

 

Al lluny s'esblaimaran les boires de l'angúnia,

resplendirà d'amor la teva faç,

els espectres cauran de l'odi i la rancúnia,

que el temps i els homes passen, però tu restaràs.