testing image

Convé dir ben de pressa que les crítiques que va iniciar En Jaume Brossa Roger tenien una altra envergadura que no pas les d'En Ramon Casellas. Era brillant, sobretot en la conversa; i quan ell enraonava li desagradava que ningú el discutís o se'n manifestés contrari. Tenia molta traça a demostrar les seves afirmacions: era sofista. D'altra part era molt simpàtic, i els seus articles apareguts a L'Avenç eren comentadíssims. Era cruel en la conversa, però sincer i bo. Escrivint, llampeguejava de frases curtes, intenses, poques vegades tallants. El mateix en la conversa que en els articles, li venien ganes de dir coses tan grosses i extraordinàries que alguns de nosaltres hi fèiem una cara interrogativa; però ell estava satisfet d'haver-nos espaterrat. Era, com he dit, un xicot brillant, i ho sabia. La seva aparició a «L'Avenç» va ésser un esdeveniment. El coneixíem de vista de l'Ateneu, però mai no hi havíem parlat. Crec que ens el va acompanyar En Cortada. Era de gran alçada, i feia anar els braços amb un gest molt ample, com si volgués abraçar moltes idees.