Endebades rondo per les ermites...


Obra:Obra narrativa (p. 159-160)
Municipi:Badalona
Comarca:Barcelonès

testing image

Endebades rondo per les ermites i pels encontorns de la cartoixa de Montalegre i del monestir de la Murtra; endebades, tinc la vista fita, llarga estona, en els claustres abandonats, i l'espero assegut en un banc rústec sota la volta verda dels brancatges. Passo, solitari i meditabund, sota les acàcies en flor. Crido vers el meu centre —l'aspiració de la meva vida, la recerca de la bellesa i de la veritat—, tots els meus pensaments disper­sos. Sempre és cap al tard. Els ocells són a jóc. Si com ramat rebel i dispers, de primer els meus pensaments no s'agombolen, l'ambient se'n cuida prou tot seguit, fins que les cogitacions produeixen una mena de simfonia profunda. Sovint m'hi perdo, en la solitud hivernal. Petjo silenciosament la catifa de fulles dels roures. Sento l'aigua de la mina com canta en el brollador, al bell mig del pati enclaustrat a la italiana. Tot és silenci. És l'hora sagrada del poeta. Passo entremig de les acàcies nues, embolcallades d'heura. S'afuen cel amunt, les nues, altes branques. S'arremolinen al meu entorn les ratxes fredes del vent de muntanya, i els pensaments tristos envaeixen la meva ment com una boira.