A Felip Quint


Municipi:Vic
Comarca:Osona

En l'antic municipi de Sentfores fusionat a Vic el 1932, hi ha el santuari de Sant Sebastià, a 770 metres d'altitud. Ja existia el 1520, però l'edifici actual, amb els seu esvelt campanar, data de 1628. El 1705 hi tingué lloc la conjura dels vigatans, entre els quals hi havia Francesc Macià, Bac de Roda, que van autoritzar el doctor vigatà Domènec Perera a signar el pacte de Gènova que va decidir la vinguda a Catalunya de l'arxiduc Carles d'Àustria, durant la guerra contra Felip V. Amb una esplèndida panoràmica sobre la Plana és el lloc indicat per llegir-hi un nou fragment de Vigatans i botiflers de Maria de Bell-lloc que documenta el córrer dels bous a la plaça del Mercadal i el poema que Francesc Matheu (Barcelona, 1851- Sant Antoni de Vilamajor, 1938) va dedicar al rei d'infausta memòria. Situats en el mirador de darrera l'ermita, el lloc, amb una esplèndida panoràmica sobre tota la Plana de Vic, ens permet resseguir el trajecte que les protagonistes de la novel·la de Bell-lloc van recórrer des dels Munts, al Lluçanès, a l'esquerra, fent una parada a Vic i, després amb el traginer seguiren pel camí de Malla fins a Sant Martí de Centelles que ens quedarà a la dreta.

testing image

A Felip Quint

Rei i lladre quinze voltes,
tu que bregues sol i vern,
flastomant sota les voltes
socarrades de l'infern,
vull cantar-te les absoltes
amb un himne d'odi etern.

Companys, beguem-hi, tot maleint,
a la memòria de Felip quint.

L'orgull, lo crim i la guerra
van trenar la teva sort;
Déu va fer-te amb la mà esquerra,
la teva ombra era la mort.
Jo só la veu de la terra
que maleeix ton record.

Só la pàtria malferida,
só l'antiga llibertat,
que retornen a la vida
com un roure retanyat,
que reneguen, maleïda!,
de la bava que has deixat.

De l'infern que amb tu s'esbrava
si pogués baixar al pregon,
per venjar la pàtria esclava,
per retornar-te l'afront,
faria lletres de lava
per escriure't lladre al front.

Si davant de tota Europa,
poguesses tornar a sortir,
amb ton orgull i ta tropa
voldria veure't aquí
per oferir-te ma copa...
però plena de verí.

Companys, beguem-hi, tot maleint,
a la memòria de Felip quint.