testing image

Can Baró

Una visita a la devastada Sarajevo,

unes setmanes vagarejant pels parcs de Londres

i, ara, ofici de tenebres i solidaritat

abans d'arribar a mi.

Et puc ensenyar com em quedo sense aire,

i enfonsar-me en tu

fins a creure en el que em dónes

i, també, en el que no em dónes.

Et diré que no n'hi ha prou

amb la bellesa tòxica dels poemes.

Tampoc en tindré prou si són atractius o animosos.

Et demanaré més sacrificis horacians:

la teva pell per aspirar-la,

com sentim el vent per sobre de Can Baró

a dalt d'un pont tremolós

quan escolta la teva veu ronca

o veu com em desfaig quan no et toco.

Voldré que els teus poemes somriguin

als que no riuen,

facin plorar als que no ploren,

que et facin mal si em fan mal

amb estones balderes i vanitats secretes

davant aquest immens Camp de Mart

ple de caos urbanístic i helicòpters creuant-lo.

Passejo per la teva ment,

paraules blanques i mans esgarrapades

abans de les ferides on t'orientaràs,

veu ronca, veu jove,

amor de pit petit.