La ciutat se m'obre sota els peus...


Obra:No miris enrere (p. 9)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

La ciutat se m'obre sota els peus com un immens cargol esclafat. El vent que xiula entre les antenes se sent encara més poderós que la remor dels carrers, que la intensitat de les sirenes de les ambulàncies o dels clàxons dels cotxes, que arriben aquí dalt com una música de fons, aliena però constant, monòtona. La ciutat quadriculada, com un exèrcit de soldadets format, l'escenificació d'un gran teatre, no deixa de ser una broma davant el caos urbanístic general, aquest Camp de Mart on no queda lliure ni el cel, ocupat pels avions que busquen les pistes d'aterratge del Prat i els helicòpters de la policia que no paren de travessar una vista davant la qual se m'incrementa la miopia. A l'esquerra, les xemeneies del Besòs, poc més enllà del Poblenou, el meu barri natal; a la dreta, lluny, les pistes de l'aeroport. I jo aquí com un estaquirot entre les ruïnes de l'antiaeri que defensava Barcelona com jo l'he estimada, enmig de bombes, desolació i caos. Ha estat aquesta la meva sort? És això una mentalitat romàntica? Foteses.