Passava dies horribles...


Obra:Obra narrativa (p. 131)
Municipi:Badalona
Comarca:Barcelonès

testing image

Passava dies horribles, però. Enervat fugia de casa cap a l'espai lliure i clar que entrellucava quan anava a estudi, cap a la mar asserenadora Sovint s'arribava al monestir quiet i amagat entre els arbres en un recó idíl·lic. De la infància, que en servava un re­cord lluminós de Sant Jeroni de la Murtra. Sempre sentia ganes d'anar-hi. Però no gosava, perquè era massa lluny. Ara hi passava els seus millors moments.

«Havent esmorzat vine al camp d'en Claris», li havia dit son pare del peu de l'escala estant, mentre ell llegia a la seva cambra.

Al cap de poc caminava per la salzereda, camí del camp. Tot ell ple d'una joia íntima. Portava una mirada d'amor, feta pensament d'amor dintre seu. No volia pensar-hi, era massa gran el que li havia passat a la vetlla per a no guardar-s'ho i saborejar-ho, en el moment propici, allà al redós de la volta de fulles bronzejades de les alzines del monestir de la Murtra. S'augurava un gran plaer. Ara, anant cap al camp se sentia massa mesquí, vulgar i poca cosa Sentia néixer en el seu sí un sentiment immens.