12 d'octubre de 1918 (fragment)


Obra:Catalans de 1918 (p. 58)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

12 d'octubre de 1918 (fragment)

Avui, aquest vespre, érem molts al Continental. En Monegal, l'escultor, i En Martí Casanoves se les havien amb l'Obiols i es diu si el grup de la plàstica retira la seva col·laboració a «La Revista». En Martí Casanoves és un foll sistemàtic que té la noble virtut de defensar l'Enric Casanoves com el més important dels escultors d'ara. Amb En Ferran i Mayoral hem debatut els temes que amb excés de rigidesa tracta en les Lletres a una amiga estrangera i li n'he acceptat in totum les intencions ja que no el to. Però l'Aragay, el pintor, que no és pas gens feble quan topa amb un adversari, s'ha concentrat en un atac vastíssim contra allò que ell n'ha dit excessos intel·lectuals i, dur i irònic ensems, ha acabat per donar-li la raó. A cap dels qui ens plau de col·laborar amb En López- Picó en la seva noble empresa integradora de valors, no ens satisfan la tendència al descordament de tot d'escriptors, llur incoherent bohèmia, les asimetries en llur conducta i l'afecció pels oratges literaris i plàstics. Tot allò que es desordre en l'esperit, els abusos de l'espontaneïtat, l'exhibició de la impúdica puresa ni la fàcil bonhomia. Algú de la penya, no recordo qui, ha dit que tot allò era noucentisme. Tots n'han protestat i l'arribada d'En Marià Manent i d'En Carles Riba ens ha desviat a tots del tema. Jo havia portat per llegir a qui fos diversos fragments del meu Diari 1918 que vaig començar l'any passat, però m'ha semblat que l'aire de la penya no era per resistir la meva experiència poemàtica i els hauria embutxacat de nou si l'Alexandre Plana, sempre cavaller i benèvol, no m'hagués demanat de llegir-los-hi. En Riba n'ha copsat algunes frases i m'ha semblat que arrufava front i celles. Potser no era així. M'ha semblat, sense que En Riba m'hagi dit res, que jo només divagava, que les transformacions successives a què  jo sotmeto les imatges eren falsos simulacres i no pas el simulacre, en l'íntegra puritat, que assajo de transcriure, i en En Riba hi he vist el permanent. No vull pas suposar que En Riba no sigui, malgrat el seu talent, fàcil i, no en dubto gens, senzill, però, ara per ara, quan me trobo davant de tants de companys plens de llur món, la meva inclinació és la de sentir-me un espectre entre els espectres, i em concentro.