L'espectacle que presenta el Liceu


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

L'espectacle que presenta el Liceu del cinquè pis estant, en una bona nit, és magnífic; és un dels panorames més extraordinaris del país. En l'època de la joventut, la sensibilitat queda especialment fascinada per la visió panoràmica, per la morbosa desfibració que produeix la contemplació des d'una altura situada sobre el mar o sobre la terra. El panorama és una de les claus del romanticisme literari o anímic. Tot el que és oceànic, vagarós i dilatat fa titil·lar la malenconiosa inconcreció de la jovenesa. Des del cinquè pis del Liceu, el panorama era literalment fabulós: es veia un oceà de burgesia, guspirejant de joies, de brillants i de tota classe de pedres dures. Quin meravellós espectacle, valga'm Déu! Sembla inconcebible que una classe de la població pugui crear unes ondulacions humanes proveïdes d'una força d'imantació tan viva. En el cinquè pis hi havia, primer, la claca, o sia aquell conjunt de persones estratègicament col·locades que feien cara de maquinistes de tren i que es coneixien a simple vista. Després, hi havia els melòmans recalcitrants, amb solfa a la mà o sense, per als quals només comptava la música del drama. Aquests melòmans tenien un menyspreu olímpic per l'oceà burgès que els apareixia davant de la vista. Ni se'l miraven. Com que es consideraven musicalment superiors, conceptuaven que el panorama burgès era una concentració, més aviat densa, de cretinisme. Com que eren pobres, estaven dominats per l'orgull insoluble i pèrfid que segrega la pobresa. Conceptuaven que la seva sensibilitat musical era incomparable, perquè els emplenava la buidor de la seva pobresa — de la mateixa manera que en moments anteriors s'havien considerat superiors en la sensibilitat de l'amor perquè l'amor havia emplenat la buidor de la seva pobresa.