S'aixecà el teló, començà el pròleg


Obra:La febre d'or (p. 111-112)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

S'aixecà el teló, començà el pròleg, i allà al fons d'una habitació gòtica i fosca, entre grans llangardaixos, serpotes, llibrots de pergamí, alambins i caps de mort, trobaren els ulls el desitjat tenor, convertit en vell nigromàntic de l'edat mitjana, assegut en ampla cadira de vaqueta davant la negrosa taula, la groga testa tota pensívola, apun­talada pel braç dret, i el braç esquerre ajagut amb desmai damunt el de la cadira. Ningú piulava: el tenor tenia fits tots els esguards, totes les ulleres del teatre; imperava so­bre totes les voluntats. I ell tremolava de por!

El cor de treballadors entonà bé son fresc cant, i des­filà invisible per davant del finestral de colors que l'aurora començava a aclarir. El vell Faust s'aixecà, obrí la finestra, contemplà amb enveja el jovent que passava pel carrer, començà a maleir la impotència de la riquesa i de la ciència davant el mortal destí de la criatura: tot amb bocadillos, quasi a mitja veu, i aquesta un xic entelada per l'emoció. De sobte desafinà un pèl: el públic en massa es remenà promovent un soroll inquietador. El vell Faust seguí planyent-se de la seva sort, renegant de tot, cridant, en mig de son desesper, el dimoni. I entre flamarades, roent de cap a peus, esprimatxat i cantellut, sorgí de sota terra Mefistófeles.