Abans de ser capellà almoiner...


Obra:Prosa (p. 279-280)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Abans de ser capellà almoiner de casa López vaig ser dos anys capellà d'un de sos vapors transatlàntics, i una i altra col·locació les deguí a l'actual senyor marquès de Co­millas, cooperant amb ell, en la primera, son germà don Antoni López i Bru, qui al cel sia. M'hi recomanà i acompanyà a sa presència lo doctor Estalella, avui digníssim bisbe de Teruel, i, al cap de tres setmanes —me sembla que era el 12 de desembre de 1874—, m'embarcava cap a Cá­diz, a on devia enrolar-me en lo vapor Guipúzcoa, al que estava destinat. Una estona abans de llevar ancores, la tarda de la sortida tinguí el plaer de saludar sobre coberta als dos fills del marquès, que s'esqueien a Cádiz. Al major no el vaig veure mai més; a don Claudi, sí el torní a veure a Cádiz mateix, al cap d'una temporada, i sa vista em fou de gran consol. [...]

Dos anys passí anant d'Espanya a Cuba i de Cuba a Espanya, en lo vapor Guipúzcoa, com una llançadora d'una banda a l'altra de l'ample i grandiós teler. Al cap de dos anys de rabejar-me en la gran piscina del Criador, sentint-me reforçat de salut, me vingueren ganes de deixar la mar, d'a on, en lluita perillosa i terrible, acabava d'arrancar lo poema de L'Atlàntida per estampar-lo. Una circumstància, trista i penosa per mi, facilità l'execució de mon plan: don Antoni López perdé a son fill major, i a instàncies de son fill segon, don Claudi, fui proposat per celebrar en sa casa diàriament la santa missa en sufragi de la seva ànima. Vinguí de Cádiz en lo vapor Ciutat Comtal, i a cosa de 25 de novembre de 1876 prenguí possessió de ma capellania.

En penyora del meu agraïment dediquí al marqués de Comillas lo poema, fresc i salabrós encara, que fou premiat en los pròxims Jocs Florals.