testing image

Navegant

Veni in altitudinem maris,

tempestas demersit me.

Salm 69, 3

 

I

Quan jo anava per la mar,

de Barcelona a l'Havana,

de l'huracà rufalós

bé en sentia de cops d'ala!

Mes lo que em feia patir

era el mal de l'enyorança

al veure'm tants dies lluny

de la terra catalana,

i li deia al mariner

que vetlla dalt de la gàbia:

—Mariner, bon mariner,

tu que tens los ulls de l'àliga,

no veuries verdejar

les riberes de la pàtria? —

 

II

Ara no vaig per la mar,

aquella sols era d'aigua,

la de la vida és pitjor

puix és de fel i de llàgrimes.

Les marors són més cruels,

són més feres les zumzades,

quan me passen per damunt

rodoladisses muntanyes;

a no dar-me Déu la mà,

m'haurien fet de fossana.

Encara en veig venir més,

la tempesta no s'acaba,

ja decau mon esperit,

ja bransoleja ma barca!

—Orenetes que pel cel

aixecau tant la volada,

no les veieu verdejar

les riberes de la Pàtria? —