Galeria posterior


Obra:No em dic Laura (p. 150-151)
Municipi:Vic
Comarca:Osona

testing image

Galeria posterior


Em ve a la memòria, després de tant temps, una nit de lluna. Vaig anar a la galeria per veure el jardí amb la pols nevada de la lluna plena: devia ser pel mes de setembre, perquè recordo que al vespre tots els fils d'electricitat del carrer eren plens d'orenetes; sempre s'hi reunien, abans de la Mercè, i poblaven el carrer amb els seus xiscles i les seves ales màgiques. Aquella nit, entre la resplendor pàl·lida, els arbres coneguts del jardí -el saüquer, el presseguer, la prunera, l'acàcia i un exòtic catalpa- semblaven un doble divers d'ells mateixos; el pou, condemnat d'anys ençà, amb la seva caseta, era com un niu de somnis, prop de l'escala d'alts graons ben coberts de gessamí. En la gran quietud de la nit que naixia, m'arribaven bocins de mots de la Casa de l'Heura:

niuada... terra... maig...

Una figura alta i prima es veia darrera els vidres: semblava com si declamés; després se li acostà una altra silueta més baixa: hom endevinava uns llavis que murmuraven; finalment una mà es posava tímidament damunt les espatlles un xic caigudes, les dues figures avançaven juntes, com ombres xineses, i el llum s'apagà. Unes mans invisibles van fer córrer un estor o una cortina darrera els vidres voltats d'heura.