L'avi i l'àvia paterns...


Obra:Barcelona amor final (p. p. 117-118)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

L'avi i l'àvia paterns van tenir un restaurant a la plaça Reial, vora la Rambla, i una pensió per a dependents de comerç al carrer del Carme, també al costat de la Rambla, on el meu avi va agafar el tifus en la famosa epidèmia del 1914. També va ser el lloc on el pare, d'infant, es va fer la cremada que li travessava la cara. Jo estava tan acostumat a veure'l així que vaig tardar molt a ser conscient de la importància que per a ell havia tingut aquell fet. El pare i la mare van viure els seus últims quaranta anys al carrer Pintor Fortuny, davant l'estàtua del pintor, on jo també vaig viure de jove, fins que em vaig casar amb Raquel. Vam tenir la primera cita davant de la rellotgeria Jordà, a la plaça Catalunya, que tenia a la façana tota una sèrie de rellotges marcant  l'hora de les capitals del món. En la gran nevada del 62, Raquel i jo passejàvem meravellats per la blancor impensable de la Rambla i el Paral·lel. Era el temps que vaig escoltar per primera vegada i última Gabriel Ferrater. Va ser en un local del SEU (Sindicato Español Universitario) del carrer Ca­nuda, on va fer unes classes sobre Foix. No recordo res del que va dir i, en canvi, no he oblidat la bellesa de la noia que anava amb ell i que va romandre al seu cos­tat com una esfinx durant tota la classe. També eren les nits del Cafè de l'Òpera, on solia haver-hi una tertúlia de caçadors, algun amic i jo, i algunes putes. Eventualment, venia un senyor molt vell que els feia classe d'anglès perquè poguessin entendre's amb els mariners americans. El jazz també ha estat, per mi, a l'entorn de la Rambla: al vell Jamboree, on Joan Petit m'hi va dur per primera vegada, quan tocava Lou Bennet, i on molts anys més tard vaig escoltar el saxo del meu fill Carles i, per última vegada, el d'en Ricard Roda.

Fins i tot he fet d'arquitecte a la Rambla. En Buxadé i jo vam calcular i construir l'estructura del que se'n diu "l'edifici intel·ligent", davant de la Boqueria, que té onze soterranis, i també vam reparar el monument a Colom, que per dins estava absolutament rovellat i a punt de caure, l'any 1982. Em sento lligat a la Rambla, emparat per la Rambla. Vagi on vagi, si tanco els ulls, puc sentir, a sota, la multitud avançant lentament entre les dues fileres de plàtans i, a dalt, entre les fulles, l'estrèpit de l'altra multitud, la dels estornells al crepuscle. I, mentrestant, des de la Rambla, puc veure, al fons del carrer Pintor Fortuny, les finestres familiars il·luminades