Els plàtans de la Rambla...


Obra:Obres completes (p. p. 1250)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Els plàtans de la Rambla són els arbres més pacients i resignats del món. Retorcien llurs soques amb innocent voluptat: vingué una mà dura, i les adreçà com si fossin un vil filferro. Llurs branques s'escampaven capritxoses en dolça ufanor; vingué una destral despòtica i uniformista i les mutilà horriblement. I encara, per a suprem afront, una altra mà de botxí substituí trossos de llur fusta (que els arbres estimen com nosaltres la carn) per un ciment pàl·lid i insensible. Ara els pobres arbres són, a la vora de la Rambla, semblants a uns miserables que capten mostrant llurs nafres... L'únic consol que tenen, a l'hivern, aleshores que no els resta ni una fulla per cobrir llurs tristes aparences, són els pardals. Sí: encara que sembli estrany, els plàtans de la Rambla estan contents d'ésser l'asil nocturn de tots els pardals de Barcelona.

El pardal arriba las i somnolent; revola uns instants cercant un còmode branquilló. Ja el té: s'hi ajup, pren el plomatge contra el seu cos minso, i s'adorm santament, com s'adormen els infants de casa bona que tenen dida alsaciana i àngel de la guarda. Llavors, els bons plàtans, erts i despullats, tenen somnis de color de rosa. Es creuen que han fruitat al bell mig de l'hivern, de sobte. Cap arbre al món té fruits com els llurs. Oh delícia inefable! La palmera dels dàtils saborosos, el magraner de fruits com robins, la planta humil que fa les enormes carbasses... tot el regne vegetal, enveja els plàtans que tenen unes fruites grises, molsudes i tèbies.

Mes els pardals són egoistes, i dormen indiferents a tot: a la benaurança dels plàtans i a la febre de les multituds que els passen per sota. No senten res, no veuen res: dormen com si haguessin pres un narcòtic acreditat en alguna novel·la d'aventures.

Un obrer sindicalista que esguardés enlaire i fes frases tendencioses diria que aquests ocells són el símbol de la burgesia. Jo no sé ben bé de què són símbol aquests éssers que dormen impàvids sobre les multituds en febre... Jo us asseguro, però, que, si resteu absorts contemplant-los, ben aviat sentireu revolt d'idees dintre vostre, com si dels pardals adormits en descendís una ofensiva filosòfica.