Dues planes


Municipi:Vic
Comarca:Osona

D'ençà que Maria Àngels Anglada es va casar amb Jordi Geli, hereu d'un important mas de Vilamacolum, prop dels Aiguamolls de l'Empordà, va viure a cavall de dues planes, la vigatana i l'empordanesa. Una de les mostres d'afecte per ambdues la trobem en el poema "Dues planes". En les dues primeres estrofes, evoca el context geogràfic més ampli i el paisatge més local de la ciutat de Vic. Així, al primer, s'hi refereix servint-se al·lusions al topònim Montseny, massís que presideix per la banda est la Plana de Vic, o bé a les ametistes perquè, d'ençà de l'època romana, se n'hi trobaven. Per a evocar segon, se serveix del so de les campanes de les múltiples esglésies vigatanes, dels vells carrers de la ciutat dels sants i, sobretot del lloc, al Passeig de les Davallades on van ajusticiar Bac de Roda.

En canvi, en les altres dues estrofes, rememora els seus llaços amb l'Empordà. L'hi porten els camins del vent, amb referència clara a la tramuntana, les gavines i els aiguamolls. Fa, encara una clara evocació del passat grec d'aquelles terres (les verges, els temples de color dels temps, el camí de la mar...).

testing image
Veu d'Eva Marichalar:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/0wCqHwqll5c4dHLaTBoU.mp3

Dues planes

He estimat el Montseny sense ametistes,
la plana adusta en els seus llargs hiverns,
els vels espessos d'imprecisa boira.

Conec el ressò clar de les campanes
als vells carrers de la ciutat dels sants,
la plaça on van penjar en Bac de Roda.

Camí dels vents, he estimat l'altra plana,
els vols de les gavines als sembrats,
les aigües, com nosaltres, indecises.

Somrient, l'alabastre de les verges
dins els seus temples de color de temps.
El mar, que va ser un dia camí nostre.