testing image

Vetllant

III

Treballant, treballant,
el cervell se m'adorm i es va emboirant.
Sent el pes de la nit,
que transcorre feixuga i ensonyada,
condormint-se abraçant la matinada
quan el gall ha llançat el primer crit.
És tan trista, llavors, ma solitud,
és tan adormidora
per l'ànima que enyora
l'ardida joventut,
que el fred m'estamordeix i m'aclapara,
se m'entelen els ulls,
i, presa d'indolència, caic de cara
damunt del tou de fulls
de paper que he escrit;
quedant-me somniós i decandit,
escoltant l'espinguet
del pèndol d'un rellotge de paret
o el sotrac 'un bressol
quan la mare al seu fill dona consol.
I va matinejant,
amb el cel sempre fosc i negrejant,
sent lluny, molt lluny, el sol:
a l'hivern no s'apressa a estendre el vol.
Així i tot, als obrers del meu voltant
se'ls alegra amb tres pics la freda porta,
que cruix bo i fent un so de fusta morta,
com un toc de timbal que es va allunyant
amb son desvetllador, que, caminant,
va dient amb veu forta
l'hora que és, carrer amunt, trucant, trucant.