Tenia nou anys, quan me matricularen per al primer any...


Obra:Memòries d'un noi de Vic (p. 22-24)
Municipi:Vic
Comarca:Osona

testing image

Tenia nou anys, quan me matricularen per al primer any de Llatí al Seminari. Allò me va semblar un món nou. Era ben diferent de l'estudi de Sant Domingo aquella aula amb tres rencs de graderia, i l'alta tarima del catedràtic. Als primers dies ni hi cabíem, perquè jo crec que passaven de 140 los matriculats; però molt aviat se féu l'esporgada, perquè el catedràtic que ens va prendre pel seu compte i ens va ensenyar tots los tres anys de Llatinitat, era un tal mossèn Jacinto Torrents, home de temperament sanguini, que fàcilment perdia la paciència. Per donar revessos i clatellades, és l'home que jo he conegut mes prompte i de mà més trencada. La primera bufetada que va donar, al segon o tercer dia de classe, la va rebre un minyó refet, de galtes de poma camosa, Puigdorca de cognom, que havia baixat d'una masia de muntanya, amb sa barretina, vestit de llana de sa color i les calces amb davantal i botons de banya. Com era molt més gran i més cepat que tots els altres, li començarem a dir l'avi. I vet aquí que un dia, després d'haver passat llista, mossèn Torrents lo crida per declinar lo nom Musa. Lo nominatiu lo digué tartamudejant; al genitiu s'hi encalla, i el catedràtic baixa del seu setial i se li planta al davant. A l'acusatiu, xap! sonà una bufetada tremenda que li posà la galta com un pebrot vermell i ens estamordí a tots, pensant lo que ens podria succeir, quan aixís de primer antuvi tractaven al pobre minyó que portava la bondat i la curtedat pintades a la cara. La segona trompada fou consignada a l'Andreu Garriga, per haver tret a l'aula un ganivet de molles. Aqueix Garriga fa molts anys que regenta parròquies a la Califòrnia. Aquest primers assaigs de declinació de la mà de mossèn Torrents, causaren efecte desastrós en aquella turbamulta, i una trentena al menys de xicots ja no comparegueren mes a l'aula, des de la primera setmana. No les vull contar les escenes escolars del trienni de Llatí; perquè verdaderament era precís tenir la gran elasticitat de l'esperit del noi i una gran força inconscient de vocació, per aguantar tres anys seguits lo geni fort del dómine que ens va ensenyar, bé o malament, los rudiments de la llengua del Laci. Jo vaig tenir la sort de sortir-ne indemne i amb el barret de copa sencer i amb bastant pel encara per tirar fins a Retòrica.