testing image

Vetllant

V

Encara és fosc, ben fosc, i és matinada.
Les tocades dels corns han emmudit
i torna a recollir-se l'ocellada
després de tanta estona de brogit.
Encara és fosc, ben fosc, i cau glaçada.
Tot vibra, vora meu, desensopit.
Els obrers ja la feina han començada:
tots lluiten amb delit
i amb ànsia i energia
pel trist bocí de pa de cada dia.
Encara és fosc, ben fosc, i és matinada.
Lentament em redreço, defallit;
recordo els més humils i la sort d'ells,
sento el dol i l'angúnia dels més vells,
ploro la negra sort dels infantons,
que mata llurs primeres il·lusions
i emmetzina abans d'hora llur tendresa;
protesto de l'esforç de les donzelles
que s'esfullen morint com les poncelles
d'un roser que es mustiga de tristesa;
m'indigno i em revolto corferit,
recullo de mos cants el més sentit,
i, abatut i lassat,
estès damunt del llit,
m'adormo, somrient, esperançat
de veure'ls l'endemà, a la llum del sol,
lliures com els ocells i sense dol,
cantant en alta veu, tots al plegat,
l'himne de redempció i de llibertat.