La Festa Major de Sant Andreu


Obra:Poesies (p. 111-116)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

La Festa Major de Sant Andreu

Ai, vila de ma naixença,
com t'enyor eixa diada!

I

Sant Andreu de Palomar
n'és la vila més galana
que es veu del cap del Besòs
fins los serrals de Montcada.

Si en voleu, de rics pagesos,
de masies ben parades,
de bordegassos vermells,
i noies de fines galtes!

Be n'hi planten, de vinyets;
be n'hi sembren, de mojades!
Verdegen los regadius
i els fruiterars se regalen.

Les ninetes ne fan puntes,
lo coixinet a la falda;
catric-catrac los boixets,
pels dits entrenant-se ballen.

Los fadrins, la manta al coll,
al braç la lluenta fanga;
lo cantiret a la mà...
cap al tros, com unes daines.

Mentres les dones endrecen,
i les lloques escatainen,
bateguen les bregadores
esclafant los brins de cànem.

Bona vila és Sant Andreu,
si no manca feina i aigua;
bona vila ne seria
si tant no s'hagués mudada.

Ai, vila de ma naixença,
com t'enyor eixa diada!

II

Avui és festa major;
van i vénen les tartanes,
de colors grocs i vermells
totes van de fresc pintades.

Los cavalls ne duen flocs,
ben guarnits de seda i llana,
i les mules deis pagesos
com llamps a la marxa passen.

Mocadors trauen les riques
amb plataions i amples randes;
gipons de seda i vellut
i faldilles virolades.

Les barretines vermelles
i les arracades llargues
pel mig dels negres gambetos
com les roselles s'escampen.

Correu, minyons, aviat;
correu al ball de la plaça,
que la música se'n torna
i ja és feta la passada.

Vejau com hi va el rector,
i al costat lo senyor batlle,
lo doctor i, davant, lo nunci
esbarriant la canalla.

Missenyora la marquesa
va darrera amb altres dames,
i dels portals se les miren
de cap a peus, roba i planta.

Ai, vila de ma naixença,
com t'enyor eixa diada!

IV

Ai, Sant Andreu, ¿què n'has fet
de tes antigues usances?
Ni en lo vestir te conec
ni te sé entendre com parles.

¿A on són tos honrats pagesos,
que Déu i Rei respectaven?
¿A on són tes dones humils?
¿A on és ta vellesa santa?

¿Què n'has fet de tes masies
a on creixia la mainada,
reptant los pares als fills
i los fills honrant els pares?

Ni saps la porta del temple,
ni et recorda ta paraula;
ni vols honorar els prous,
ni tems del jutge la vara.

Treballes; mes ta riquesa
no fruita perquè no es sana,
ni lo vi serves d'antany,
ni tanques les golfes rases.

Lo vici et rosega el cor;
lo dubte et rosega l'ànima...
Ai, vila de Sant Andreu,
qui te vegés retornada!