La mort de Balmes (fragment)


Obra:Poesia, 1 (p. 694-695)
Municipi:Vic
Comarca:Osona

A la casa Bojons, casa senyorial del segle XVII que du el nom de la família que en vas er propietària entre els anys 1769 i 1864, hi va morir Jaume Balmes. L'amistat que unia els Bojons amb Balmes els va portar a acollir-lo durant els darrers mesos de la seva malaltia. Avui encara, propietat de l'Ajuntament, conserva salons i alcoves de profusa decoració barroca al pis noble. Així com un petit museu reinaugurat el 1998, en ocasió del 150è aniversari de la seva mort, en record del filòsof. Just en la cambra on va expirar és el lloc indicat per llegir aquest fragment del poema que Verdaguer va dedicar a evocar el moment del traspàs.

testing image

La mort de Balmes (fragment)

9 de juliol 1848

Qui vol veure viu a Balmes
corra, corra cap a Vic,
lo veurà en ses darreries
agonitzant en son llit.
Oh soldats de la fe santa,
s'aterra vostre cabdill,
aquell que brandà el nou glavi
dessota l'arnès antic;
aquell que pel nou Golia
té la força de David!
S'apaga el far que semblava
lo far de l'esdevenir!
A Espanya donà una estrella
lo cel donant-li aqueix fill,
i aqueixa estrella s'aclucà
quan arribava al zenit!

En sa cara de cadavre
només los ulls semblen vius,
aquells ulls que tot ho veien
i la mort va enterbolint!
Son cos era branca dèbil
per son gegant esperit,
i adés al prendre volada
l'ha deixat romput aixís.
Fins li estreteja la cambra
d'on l'ample balcó fa obrir
i al vell Montseny que s'hi aboca
li parla com un amic:
-Noble front de Catalunya,
marxapeu de l'infinit,
bé me n'has dites de coses
que jo al món no podré dir!
Jamai ni en somnis te munto
sens baixar-ne esbalaït
i amb lo front fet una flama
com Moisès del Sinaí.
Oh! Del ramat d'eixos pobles,
de Barcelona, Madrid,
de les serres catalanes,
de Puigmal a Montjuïc,
del Montserrat, nial d'hèroes,
despedeix-te'n tu per mi!
Ah! Si volant a la Glòria
pogués posar-me en ton cim
per dir-li adéu a ma terra,
la terra que tant a mi!
Oh Catalunya! Oh Espanya!,
per què us he amades aixís?
La cadena amb què volia
en un cor los cors junyir,
d'amor la dolça cadena
me l'han trencada pel mig!
I veig la guerra que torna
muntada en un trebolí,
i veig armats en batalla
los pares contra els fills,
i els camps patris sadollar-se
de sang d'Abels i Caïns!

***
Oh! Aturau-vos, aturau-vos,
prou de matar i morir;
jo us porto el ram d'olivera
que agermana els enemics.