Clarejava i podia albirar...


Obra:Lluny d'aquí (p. 237-238)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Clarejava i podia albirar, lluny, l'eixam de carreteres a l'entrada de Barcelona, així com la massa grisenca de la fàbrica de l'Asland. A poc a poc, va començar a caminar cap a les cases de Torre Baró. Què havia passat?, per què no era mort? Estava ben confós, no sabia on eren en Gassó i el seu xofer i en Lucio Hinojosa, ni tampoc què li haurien fet a la Laura, però s'alegrava de continuar viu. Ara, havia de tornar al taxi, que recordava haver deixat aparcat a la carretera, al mirador, i, des de la seva ràdio, trucar a la policia. A l'alçada de les cases, va creuar-se amb un home que devia anar a treballar i que el va mirar fixament. En Tomàs va imaginar-se l'aspecte llastimós que devia fer, amb la sang seca a la cara, despentinat, la roba malgirbada i els canells masegats per la cinta de plàstic. L'home va fer gest de dir-li alguna cosa, però s'ho devia repensar i va continuar el seu camí. Poc després, encara a les cases de Torre Baró, un mosso d'esquadra d'uniforme l'aturava i cridava el seu company. En Tomàs va sentir que les cames no el sostenien i va seure a terra. Aleshores, va començar a sentir veus i a adonar-se del moviment que hi havia al seu entorn. Uns minuts després, dues figures conegudes van aparèixer davant seu, eren el sotsinspector Noguer i la sergent Ferreira. Amb ells, venia també un metge que el va examinar amb rapidesa i que li va aplicar una cura d'urgència als canells, i els va embenar després.