testing image

L'Hostal de la Peira

A l'hostal de la Peira oleta tres dames van anar,
diuen a la mestressa oleta què n'hi ha per sopar olà.
«N'hi ha tonyina amb ceba perdius per enllardar.»
Les dugues dames sopen, l'altra no vol sopar,
perquè està cansadeta vol anar a reposar.
«Agafa el llum tu, mossa, vés-les a acompanyar.»
La mossa n'és traïdora pel pany els va guaitar:
porten calcetes curtes, pistoles als costats.
Ja baixa i diu a l'amo: «Anit ens robaran.
Neu's-en al llit, mestressa, que anit em vull quedar».
La mossa n'és traïdora a l'escó es va posar.
Quan són les deu tocades els lladres van baixar,
quan n'entren a la cuina ella es posa a roncar,
tres gotetes de cera al pit n'hi van tirar;
la mossa n'és traïdora, ronca que més roncar.
La un ne deia a l'altre: «Ben dormida n'està».
Un braç de criatura al foc ne van tirar:
Qui està despert no dorm, qui dorm no es despertà».
Ja en surten a defora se'n posen a xiular,
la nina n'és discreta la porta els va tancar.
«Obre la porta, mossa, cent escuts te'n vull dar.»
«Ni per cent cinquanta la porta s'obrirà.»
«Aquell braç de criatura si me'l volguessis dar.»
«Treu la mà per la porta que el braç te vull donar»;
la nina n'és traïdora, la mà li va tallar.
«T'asseguro, criada, que me l'has de pagar;
amb sang de les tues venes la mà me'n vull rentar.»
Hostaler de la Peira, te'n pots ben recordar:
la criada que en tens la pots ben estimar,
que te'n librà la vida i l'hostal de robar.
De tres fills que tu en tens li pots donar a triar.