No era sols el Círcol el punt de reunió...


Obra:Del meu fadrinatge (p. 73, 74 i 77)
Municipi:Vic
Comarca:Osona

testing image

No era sols el Círcol el punt de reunió de la jovenalla intel·lectual d'aquell temps. A l'antiga casa de les figures de la Plaça de D. Miquel, can Puigsech, hi vivien amb son bondadós pare els quatre germans Masferrer. El major Josep, cursava al Seminari; el segon, Francesc era aprofitat i excèntric alumne de la Facultat de Filosofía i Lletres; el tercer, Ramon, seguia els cursos de Medicina amb gran lluïment, i el quart, Francisco, en els anys de que vaig fent memòria era un capoll d'estudiant de Dret, per esser després un advocat de forta envergadura. Ells al Círcol hi venien poc, en Francesc que tenia coses rares no s'hi acostava mai. Se bastaven ells sols per constituir una espècie d'Ateneu domèstic, a on acudíem tots quasi diàriament en temps de vacances. Allò era una Acadèmia singular. Tot menjant els germans Masferrer sengles llesques de pa torrat, que n'eren folls, se disputava de tot amb calor i colps de puny a la taula. Tant en Josep com en Francesc eren filòsofs de raça, i el segon, a la classe d'en Xavier Llorens i Barba de la Universitat de Barcelona era considerat pels condeixebles i pel mateix professor, com l'alumne que més a fons penetrava en l'intringulis de la filosofia escocesa que en Llorens sabia empeltar amb la tradició filosòfica nostrada. [...] S'hi passava bé l'estona a can Puigsech, i com les mosques a la mel hi acudíem tots els de la nostra colla. [...]

En animada conversa estàvem els companys a can Puigsech, quan tot d'una se'm va ocórrer proposar-los anar a la Font de la Torre Morgadés de bon matí, avisant a n'en Cinto que el passaríem a buscar a can Tona, masia no molt lluny de la dita font, on ell des del primer curs de Gramàtica s'hi estava d'estudiant mestre. Dit i fet. Sobre unes rebregades i grogues cobertes de pergamí, hi escriguérem un missatge en llenguatge antic i en lloc de segell pendent, hi vaig dibuixar-n'hi un de semblant al del Consistori dels Jocs de Barcelona, que mostrava un arbre amb una arpa, i deia a l'exergo Esbart de Vic. L'arbre volia ser un desmai, que n'hi havia un al peu de la fontana, i d'aquí vingué que de la Font de la Torre de Morgadés se'n digués des d'aleshores poèticament la Font del Desmai. Al sendemà, a punta de dia, ja ens trobàrem reunits al Pla de Santa Teresa els primers esbartistes, i en arribant a can Tona ens saludà somrient en Cinto donant a quiscun un clavellet que tots ens posàrem al trau de l'americana. Era el dia 19 de juny de 1867, vigília de Corpus Cristi.