Em va dir que el nom me l'havia posat ell...


Obra:El carrer de les Camèlies (p. 253-254)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Em va dir que el nom me l'havia posat ell. Que quan era  petit estimava molt una nena veïna que es deia Cecília. Sempre estava malalta i es va morir. El dia que se la van endur per enterrar-la, la seva mare va sortir al carrer desesperada amb els ulls vermells de plorar, va estirar els braços i va cridar dues vegades: ¡Cecília, Cecília! Mentre em canviava de graó va pensar que m'haurien de posar un nom i que seria bonic que em digués Cecília Cecília. S'havia acostat al fanal i havia vist que era una nena perquè tenia les orelles foradades. Estava una mica amoïnat, es va treure un tros de paper de la butxaca i no sabia què fer; em va tornar a deixar a terra, va mirar si tenia cordill i ell que sempre en duia perquè de vegades en necessitava aquell dia no en tenia gens. Per sort jo duia el pitet enganxat amb una imperdible. Va escriure una vegada Cecília i quan ho anava a tornar escriure van obrir una finestra d'una revolada i es va espantar. Li va caure el llapis i no va poder trobar-lo. Em va treure la imperdible, les puntes dels dits se li van mullar amb les baves del pitet, i em va enganxar el pitet i el paper tot junt. Com que no es veia ningú em va gronxar una estona, em va dir Cecília molt baixet, i jo vaig riure. Aleshores va trucar el timbre i em va donar. Mentre es despullava la seva dona es va despertar i va preguntar-li per què hi anava tant de dia. Li va dir que havia trobat una nena. I ella va preguntar: ¿on? I ell li va dir, en el carrer de les Camèlies, a mig carrer, al peu d'un reixat amb tot de camèlies plantades. La seva dona semblava que no s'ho volgués creure i li ho va haver de tornar a dir, ben a poc a poc, que a la matinada, al costat d'unes camèlies, havia trobat una nena com un gatet que es diria Cecília.