testing image

Bancs i columnes

 

Aquí teniu l'Atlàntida:

un bosc de columnes

sota les onades.

Bancs onejants sota un vent pressentit,

escuma de colors que sorprèn contínuament

i a cada cop que trenca presenta un nou sentit,

com si un món secret i submergit

aflorés en ella en un darrer lament.

I sota aquesta superfície,

al sostre, aquests discs solars i triomfals,

signes críptics, alfabets astrals,

com si la mar, per amor o per cobdícia,

retingués en ella, un cop s'han post,

els sols que han il·luminat el most

embriagador dels dies màgics.

I una ampolla, si mireu prou bé,

una ampolla al sostre, que potser conté

el mot darrer del darrer naufragi!

Boscos de columnes, bancs onejants, sostre en moviment,

i una porxada que simula el gran rompent

d'una esglaiadora onada.

Ah parc Güell, com una submergida Atlàntida!