A Balmes (fragment)
El claustre gòtic de la catedral, construït sobre l'antic claustre romànic entre 1318 i 1400, es caracteritza per les florides figures geomètriques de les arcades. Al centre del claustre s'aixeca el monument sepulcral dedicat a Jaume Balmes (Vic, 1810- Barcelona, 1848), nascut al segon pis de la casa 33 de la Plaça Major (una placa recorda l'efemèride) va ser un filòsof i escriptor de gran audiència en els sectors catòlics de la primera meitat del segle XIX, que va marcar profundament el pensament de l'església després de la seva mort. El monument, obra de Josep Bover, va ser finançat amb donatius procedents de tot l'estat, fins i tot de la reina Isabel II. Va acollir les despulles de Balmes el 1865. És oportú llegir-hi un dels dos poemes que li va dedicar Verdaguer i un fragment del de Jaume Collell.
A Balmes (fragment)
Des del fons del teu sepulcre mira, oh Balmes,
la corona de tristes semprevives
que de ta mort en l'anual memòria
los teus patricis vénen a oferir-te.
Mira eixes flors collides en la Plana,
i veuràs en sa fulla esgrogueïda
vermellejar espurnes sanguinoses
segell trist d'una lluita fratricida;
i amb les gotes de sang veuràs mesclades
les llàgrimes que el cor als ulls envia,
lo cor que tot plorant ta pèrdua infausta
plora ensems de la pàtria les desditxes.
Oh Pàtria! que fatídica és l'estrella
que ara en lo cel de ton destí domina!
puix mentres perds als bons de ta fillada
te queden sols botxins que et martirisen,
i sobre les fossanes dels patricis
bressols s'hi gronxen que són nius de víbores.
