testing image

Quan jo era infant

 

Quan jo era infant parlava

amb els esperits. Sabia que la gespa

eren els peus menuts i frescos de les fades;

una estesa de pedres, un aplec de nans

fent la becaina; un arbre, un gegant quiet

i bondadós que no negava mai un consell d'ombra

al caminant exhaust; cada cosa, en fi, gran o petita,

l'estoig que guardava un bri de fum de l'ànima del món.

Ara sé que tot és buit i de ningú com una frontera.