El senyor Milà té un monument a Vilafranca...


Comarca:Alt Penedès

Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès 1818 – Barcelona 1884) fou un dels filòlegs més importants de la Renaixença. Format a Cervera, a Barcelona i a París, va estudiar a terres gal·les la poesia provençal, cosa que el va dotar d'un mètode crític i filològic que després va aplicar en els seus estudis sobre literatura catalana. Entre les seves fites filològiques més destacades trobem les anàlisis sobre poesia popular catalana així com els estudis sobre l'estètica a l'Edat Mitjana. A més, va aportar la seva visió als estudis dialectològics, ja que va proposar la divisió dialectal del català en dos grans grups: l'oriental i l'occidental. El monument en el seu honor va ser inaugurat el 1912 i a banda esquerra del bust hi ha dues figueres de l'escultor Eusebi Arnau, que representen, la de l'esquerra a la cançó popular i a la de la dreta un cavaller amb una lira que remet al món medieval i trobadoresc.

Els textos d'Eugeni d'Ors (Barcelona,1881 – Vilanova i la Geltrú, 1954), Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854 – Palma de Mallorca, 1922), Ramon Suriñach i Senties (Barcelona, 1881 – 1964) i Josep Pla (Palafrugell 1897 – Llofriu 1981), que es reprodueixen a continuació, destaquen l'alçada intel·lectual d'aquest important filòleg català.

testing image
Veu de Teresa Julio:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/MXUsv0lcpuqx2WQ0dNZK.mp3

El senyor Milà té un monument a Vilafranca. És una obra de confiteria, estil bunyol, d'una poca solta arravatada. Consisteix en una columna que porta un àngel a sobre, un àngel que sembla que avança portant una petita Venus de Milo a la mà. Tot plegat, una monada. Sota aquestes formes elevades hi ha un bust del professor que és l'únic element real i existent del monument: Milà hi té una certa noblesa i els seus ulls desprenen una mirada que emplena tot el passeig de Sant Francesc - una mirada que no és gaire intensa, però que ultrapassa la mitjana de la mirada universitària. Naturalment: com la majoria dels monuments elevats en la nostra època i especialment dedicats a perpetuar un fet o una obra determinada, el monument vilafranquí fa pensar en tot menys en l'home i la finalitat que tracto de recordar.