Després, més enllà, el riu pren...


Obra:Proses bàrbares (p. 850)
Comarca:Alt Empordà

testing image

Després, més enllà, el riu pren un aspecte trist i desolat. Les seves aigües, d'una verdor intensa, somogudes pel formidable colpejar de les rompents properes, branden embassades en l'estretor dels marges alts i dels camps esllavissats. Ni una herba, ni un pollancre, no interrompen la monotonia d'aquells desmunts d'argila on revolen garses i corbs enllaminats per la carronya d'algun xai o algun porcell que flota entre arrelamentes i deixalles arraconades per la ressaga. A vegades un gros llobarro passa a flor d'aigua perseguint un vol de llisses que salten i brillen al sol en un llampec d'argent.

Prop de les goles cal desviar-se del curs del Fluvià. Llavors, trencant la monotonia de les userdes i els sembrats, s'albira la ratlla grisa dels tamarius que voregen els recs, amagant les brosses de les «llaunes» i els «fangassos», i part d'allà, la sorra groga i una franja blava del mar en calma, el qual pren verdositats d'atzavara a l'indret de la desembocadura del riu. I sols cal travessar la passera del rec Sirvent, un tauló sostingut per dos pilots de gleves, i us trobeu ja en aquest terrer fals i misteriós que s'estén entre la platja i els conreus en tota la immensa amplària del golf de Roses.